Abans de res, m'agradaria que llegissis aquest escrit escoltant aquesta cançó, clica aquí . Dedicada a tu!
Aquest dies, immersa amb el “solo” de Retrat en Blau; preparant temes de
sales, dossiers, músiques, imatges, etc... en fi, logística pura entre d’altres
preparacions una mica més profundes, he parat atenció de la gent maca i
preciosa que m’envolta.
I sí, aquest escrit va dedicat a totes aquestes persones que d’una manera o
altra formen i formaran part d’aquest "solo"...un "solo" en el que hi haurà petits
ingredients de cada un d’ells. Com deia en aquest post, en Retrat en Blau seré
la cara visible però vaig veient, que estarà impregnat de petites aportacions
invisibles, aportacions que m’ajuden a mantenir la il·lusió d’aquest nou
projecte. Aquestes trobades amb alguns de vosaltres, casuals i d’altres
no, són motor constant per sentir en plena gestació Retrat en Blau.
El Diego del Shiva, gran coneixedor de música, fa uns dies que em passa
alguns temes musicals molt interessants per mirar d’ajudar-me a posar so a
algunes de les imatges.
I parlant de música, no puc deixar d’anomenar al Ferran del Groove, ell
sempre allà quan faig alguna història, té la voluntat de buscar i remenar entre
la gran varietat musical que n’és coneixedor, a part de ser el meu assessor
primordial pel que fa a la nova tecnologia, jo...sóc un desastre!
Tampoc vull oblidar-me d’en Gerard Gil, un crack musical! Ell m’ajudarà a
fer composicions musicals diverses amb la seva sensibilitat especial.
Reiventar-se, llibre que em va regalar la Simona (gran persona i amiga!), ha estat una
d’aquelles coses que de sobte cauen a les teves mans en el moment més oportú. Ideal
lectura pel moment vital en el que em trobo.
Amb un esmorzar boníssim, juntament amb la Núria Bota, vam compartir una
estona de lectura i conversa sobre l’escrit de Retrat en blau...escrit que ja
us passaré en un altre moment. Una conversa amb la Núria no és qualsevol cosa, perquè l’interès, les
ganes i l’emoció que hi avoca amb certes coses, per no dir amb tot, és
admirable!
Impossible deixar-me a l’amiga Isabel. Quan encara estava molt i molt verge
el tema del "solo", va oferir-me un petit tresor seu per veure si m’entrava
aquesta cosa que els artistes diuen La inspiració. A part, de la bona i eficaç
feina que ha fet per a la companyia al
llarg de tot aquest temps.
I la bonica de l'Aida, sempre amb l'alerta posada per descobrir possibles vestuaris. Al igual que la
Nunu, amb el cervell sempre actiu per trobar idees, músiques,...
La Renata, oferint-me algunes de les seves il·lustracions com a imatge del
solo i en Joan Rioné, maquinant possibilitats d’escenografia, idees boges,
idees primeres, idees de bar...però qui sap!!!
Al Jesús, sempre allà...pel que sigui!
I com no anomenar a les "nenes", les guapes de la casa... amb els seus ànims
diaris, amb el seu interès constant per saber com va i com deixa d’anar la
gestació d’aquest solo.
I com sempre, a l’Ana Pérez i al Roberto Romei...
I com sempre, als meus més propers, sempre incondicionals...i com sempre,
al xef ;)
A cada un de vosaltres, us dono les gràcies per ser-hi, per estar-hi i per
mantenir viva la màgia de fer néixer Retrat en Blau.
Una abraçada preciosos!