Gràcies...

Il·lustració de Renata

Abans de res, m'agradaria que llegissis aquest escrit escoltant aquesta cançó, clica aquí . Dedicada a tu!

Aquest dies, immersa amb el “solo” de Retrat en Blau; preparant temes de sales, dossiers, músiques, imatges, etc... en fi, logística pura entre d’altres preparacions una mica més profundes, he parat atenció de la gent maca i preciosa que m’envolta.

I sí, aquest escrit va dedicat a totes aquestes persones que d’una manera o altra formen i formaran part d’aquest "solo"...un "solo" en el que hi haurà petits ingredients de cada un d’ells. Com deia en aquest post, en Retrat en Blau seré la cara visible però vaig veient, que estarà impregnat de petites aportacions invisibles, aportacions que m’ajuden a mantenir la il·lusió d’aquest nou projecte. Aquestes trobades amb alguns de vosaltres, casuals i d’altres no, són motor constant per sentir en plena gestació Retrat en Blau.

El Diego del Shiva, gran coneixedor de música, fa uns dies que em passa alguns temes musicals molt interessants per mirar d’ajudar-me a posar so a algunes de les imatges.

I parlant de música, no puc deixar d’anomenar al Ferran del Groove, ell sempre allà quan faig alguna història, té la voluntat de buscar i remenar entre la gran varietat musical que n’és coneixedor, a part de ser el meu assessor primordial pel que fa a la nova tecnologia, jo...sóc un desastre!

Tampoc vull oblidar-me d’en Gerard Gil, un crack musical! Ell m’ajudarà a fer composicions musicals diverses amb la seva sensibilitat especial.

Reiventar-se, llibre que em va regalar la Simona (gran persona i amiga!), ha estat una d’aquelles coses que de sobte cauen a les teves mans en el moment més oportú. Ideal lectura pel moment vital en el que em trobo. 

Amb un esmorzar boníssim, juntament amb la Núria Bota, vam compartir una estona de lectura i conversa sobre l’escrit de Retrat en blau...escrit que ja us passaré en un altre moment. Una conversa amb la Núria  no és qualsevol cosa, perquè l’interès, les ganes i l’emoció que hi avoca amb certes coses, per no dir amb tot, és admirable!

Impossible deixar-me a l’amiga Isabel. Quan encara estava molt i molt verge el tema del "solo", va oferir-me un petit tresor seu  per  veure si m’entrava aquesta cosa que els artistes diuen La inspiració. A part, de la bona i eficaç feina que  ha fet per a la companyia al llarg de tot aquest temps.
I la bonica de l'Aida, sempre amb l'alerta posada per descobrir possibles vestuaris. Al igual que la Nunu, amb el cervell sempre actiu per trobar idees, músiques,...

La Renata, oferint-me algunes de les seves il·lustracions com a imatge del solo i en Joan Rioné, maquinant possibilitats d’escenografia, idees boges, idees primeres, idees de bar...però qui sap!!!

Al Jesús, sempre allà...pel que sigui!

I com no anomenar a les "nenes", les guapes de la casa... amb els seus ànims diaris, amb el seu interès constant per saber com va i com deixa d’anar la gestació d’aquest solo.

I com sempre, a l’Ana Pérez i al Roberto Romei...

I com sempre, als meus més propers, sempre incondicionals...i com sempre, al xef ;)

A cada un de vosaltres, us dono les gràcies per ser-hi, per estar-hi i per mantenir viva la màgia de fer néixer Retrat en Blau.

Una abraçada preciosos!