jueves, 29 de diciembre de 2011
viernes, 23 de diciembre de 2011
He dit un adéu per dir un Hola...
Il·lustració de Moony Khoa Le
Ara sí, ara sí tinc la necessitat de compartir amb els que m’estimo aquest moment. Un moment que encara no sé com definir-lo, un moment de canvi que durant setmanes i setmanes he estat esperant.
Fa uns mesos vaig prendre la decisió de comprar temps i poc a poc he anat fent raconet per poder aconseguir aquesta espècie en perill d’extinció que es fa dir Temps.
Avui he viscut un bonic Adéu per poder obrir la porta a un esperat Hola. Comença el compte enrere, comença una nova manera de viure i gaudir el dia a dia, encara que sigui per un temps.
Motiu important d’aquesta decisió ha estat el lligam professional i emocional que tinc amb la nostra companyia Una del Montón. Una companyia emergent que poc a poc anem aprenent de l’experiència i de les nostres errades, una companyia plena d’il·lusió en la que no volem perdre el nostre objectiu de seguir creant des de l’emoció i des del cor. No volem dir grans coses, només volem que allò que fem us arribi d’alguna manera o altra i que quan us aixequeu de les butaques dels teatres per marxar, us sentiu plens d’alguna cosa, segur que diferent per a cada un de vosaltres.
Una companyia que no sabem com agrair-vos el vostre suport, un suport que ens ha fet mantenir el pols de la il·lusió latent. Molts de vosaltres ens heu acompanyat en el procés de creació, alguns de vosaltres ens heu aplaudit amb un somriure d’orella a orella, d’alguns de vosaltres hem rebut un gran suport incondicional, alguns de vosaltres ens seguiu per la xarxa posant-nos comentaris preciosos que ens donen força, altres sempre us preocupeu per saber com van les coses, d’altres ens heu escoltat en moments difícils i ens heu donat la vostra ajuda i/o escolta, i un llarg etc. que, cada un de vosaltres ja sabeu!
Retrat en blau serà la nova proposta de Una del Montón, un “solo” en el que seré la cara visible però que no seria possible sense l'ajuda del Roberto Romei amb la seva mirada tendre i professional i sense l’ajuda de la meva companya i amiga Ana Pérez, per no dir de tota la resta de gent que ens dóna suport i/o ajuda a tirar endavant el nou projecte.
Retrat en blau és un gran repte per a mi i sé que no serà un procés fàcil, però vull enfrontar-me a aquest procés amb generositat, serenor, paciència i humilitat, confiant de la meva manera de viure la dansa i sobre tot, agafant força d’allò que m’ha inspirat per a fer aquesta peça de dansa.
Retrat en blau es lligarà amb Hivernacle creant així el nou espectacle de la companyia. Esperem que aquesta nova proposta us agradi!!!
Una abraçada tendre a tots aquells que m’heu ajudat a prendre aquesta decisió!
PD: Mentre us escrivia aquest post asseguda al menjador, anava sonant de fons, AIXÒ
miércoles, 21 de diciembre de 2011
FELIZ NAVIDAD!!!
sábado, 10 de diciembre de 2011
Una del Montón
Soy la que soy.
Casualidad inconcebible
como todas las casualidades.
Otros antepasados
podrían haber sido los míos
y yo habría abandonado
otro nido,
o me habría arrastrado cubierta de escamas
de debajo de algún árbol.
En el vestuario de la naturaleza
hay muchos trajes.
Traje de araña, de gaviota, de ratón de monte.
Cada uno, como hecho a la medida,
se lleva dócilmente
hasta que se hace tiras.
Yo tampoco he elegido,
pero no me quejo.
Pude haber sido alguien
mucho menos individuo.
Parte de un banco de peces, de un hormiguero, de un enjambre,
partícula del paisaje sacudida por el viento.
Alguien mucho menos feliz,
criado para un abrigo de pieles
o para una mesa navideña,
algo que se mueve bajo un cristal de microscopio.
Árbol clavado en la tierra,
al que se aproxima un incendio.
Hierba arrollada
por el correr de incomprensibles sucesos.
Un tipo de mala estrella
que para algunos brilla.
¿Y si despertara miedo en la gente,
o sólo asco,
o sólo compasión?
¿Y si hubiera nacido
no en la tribu debida
y se cerraran ante mí los caminos?
El destino, hasta ahora,
ha sido benévolo conmigo.
Pudo no haberme sido dado
recordar buenos momentos.
Se me pudo haber privado
de la tendencia a comparar.
Pude haber sido yo misma, pero sin que me sorprendiera,
lo que habría significado
ser alguien completamente diferente.
Wislawa Szymborska