Em disposo a fer feina de la "uni" però com sempre, m'agafa la gana i per què no dir-ho, també la mandra, aquella mandra acompanyada molt sovint d'una fal·lera per fer coses vàries a casa.
A mi m'agafa per cuinar i a poder ser, cosetes dolces així, si un altre dia m'amenaça la "gula", tinc al petit rebost una bona dosi de dolç per a saciar-la.
Avui torno a repetir el ritual; agafo la recepta del coc (mira que és fàcil però encara no l'he après!!!) seguint pas a pas tot el que tinc mal escrit:
1 iogurt natural, 3 de farina integral i 2 de sucre moreno tot, comprat a la Lia, una botigueta preciosa sota els porxos de la Part Alta de Tarragona.
3 ous, ous comprats als meus amics de "I un rave", una petita empresa de fruita i verdura ecològica. Una gent maquíssima!
Mig d'oli, un oli regalat per la Sílvia del Nua, ella és qui em va ensenyar a ser cambrera.
Una miqueta de Royal, pell ratllada d'una llimona i el meu toc personal; uns bombons (abandonats durant molt de temps en una caixeta de flors, morts de la pena..) esmicolats perquè li donin una mica d'alegria a "l'asunto".
Tot això, ben barrejat i cap a dins al forn uns 30minuts...
La casa poc a poc va prenent un aroma acollidor, un aroma de fred i tardor i jo aquí, amb el batí d'anar per casa, sense haver fet la feina de l'assignatura de "Mètodes..." però acompanyada del quadern de notes del nou projecte de la cia. que avui treu fum i fins i tot us diria que...un aroma peculiar.
Un coc fet amb productes de confiança i un quadern ple d'il·lusió...que més es pot demanar? Així és la vida, no? Petites coses t'omplen el cor...
Que vagi de gust!
No hay comentarios:
Publicar un comentario