Hivernacle, és un espectacle preciós i sensible ballat per l’Ana Pérez, tocat per Fran i Raúl i dirigit per la mirada tendre de Roberto Romei.
Hivernacle està fet des de la necessitat d’explicar alguna cosa; amb l'esforç i perseverança de la Pérez, adornat de la senzillesa més humana i acompanyat d'il·lusió i entrega.Els dies 21 i 22 de Setembre a les 21h, si us ve de gust, podeu acompanyar-nos en aquest nou viatge a la sala Tantarantana de Barcelona (c/de les flors, 22), jo us ho recomano! Quan miro Hivernacle, els pèls se’m posen de punta i a mi, aquesta sensació...m’encanta!!!!!
Sinopsis:
Hivernacle és un lloc on refugiar-se de l’hivern, que és "tiempo encogido por el frío y las aguas, con días cortos y nublosos y noches largas y penosas", (Tesoro de la Lengua Castellana, Covarrubias). Un lloc construït artificialment, que no ens és donat per la naturalesa del qual, la seva funció principal és, protegir el procés de creixement de les llavors i el cultiu de les espècies més dèbils. Hivernacle és, en definitiva, un espai on trobar una miqueta d’escalfor quan a l’exterior no hi ha més que fred. Trobar-s’hi sol davant la mort dels pares, ens fa buscar un lloc on poder-nos sentir protegits, on retrobar-nos amb els records, on poder destil•lar la memòria. Un espai on poder trobar, crear càpsules de temps relatiu..., on tot sigui possible. Un lloc on, recollir i trobar-se amb l’herència dels pares. Un lloc en el que es doni sentit a la teva existència i poder deixar la por en un costat. Un lloc on pugui habitar la meva metàfora d’Hivernacle.
Davant la perplexitat, la ràbia i la resignació de la mort, Hivernacle vol ser un intent d’atrapar l’acceptació dels fets d’una manera neta i serena, deixant a un costat la resignació. Hivernacle és un acte de voluntat, és un sí, i un punt de sortida obert a la continuació.Hivernacle és un lloc de creixement, on el temps juga al teu favor. Davant la recent mort del meu pare, l’oblit ha començat a obrir-se pas..., inclús quan estimem, esdevé l’oblit. Hivernacle és una peça que apareix vulnerant tots els consells sobre l’obligada distància entre els fets i la seva plasmació artística i on el flamenc, la música i la poesia puguin conviure. Una peça delicada i també contundent. Una al·legoria de la vida i de l’acceptació d’aquesta en la seva totalitat, una manera de deixar constància d’un període i d’unes vivències que m’han deixat petjada d’una manera inesborrable.
CIA. UNA DEL MONTÓN (Catalunya)
Direcció Roberto Romei
Intèrpret Ana Pérez
Assistència coreogràfica Ana Corredor
Guitarra Francisco Diáz
Cajón Raúl Manchón
Tècnic llums Andreu Banús
Tècnic so Roger Ábalos
Vestuari Melina Sabrià
Difusió Isabel Sànchez
Us hi esperem a tots!!!
Amb un bonic i sincer somriure us donem les gràcies a tots/es!!!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario