Com una nena petita amb "leotardos" que li venen grans i les arrugues abaix als turmells, amb la goma a mig culet, amb la cua despentinada, amb la carona bruta d'una barreja entre sorra i mocs, amb la faldilla color cirera i amb la samarreta bruta de la tomàquet agafada per berenar del calaix de la iaia Aurèlia... vaig acompanyada del meu iaio i el seu gos Piloto mentre imagino; que visc en un lloc on m'empasso la vergonya per dir-te les paraules que són amigues del silenci, un lloc on deixo anar totes les meves papallones perquè et diguin els secrets més bonics i ben guardats que tinc, un lloc on em vesteixo amb abrics preciosos fets de paraules que hi diuen tot allò que no se dir.
No hay comentarios:
Publicar un comentario